Ens mudem!

M'he adonat que ara es requereix el domini de moltes eines relacionades amb internet a l'hora de trobar feina, i una d'elles és escriure blocs en Wordpress. De Blogger no en diuen res, toca't els collons. Així que per començar a agafar pràctica amb aquest gestor de blocs que està tan de moda, he decidit traslladar aquest bloc (els altres no) allà, així que a partir d'ara, si voleu llegir Compte Enrere haureu d'anar a l'adreça que enllaço aquí.

Què en penso de la pirateria?

No m'agrada, la pirateria. I no és per les pèrdues econòmiques dels legítims propietaris de les coses que són falsificades o filtrades gratuïtament, que no m'he pres la molèstia de jutjar. No, no és això. La pirateria no m'agrada perquè sóc molt "pijo" amb les coses. M'agrada tenir les autèntiques. Fa uns anys, quan va renéixer en mi la passió pels videojocs després d'un període d'aproximadament cinc anys sense gairebé tocar-los, vaig començar a descarregar-me títols per a diverses consoles a un ritme endimoniat. Igual que em passa amb els que compro, després només hi jugava un cop o dos, però jo volia explorar el seu catàleg i ho havia de fer així. 

Allò em va durar uns mesos. Després em vaig adonar que a mi el que m'agradava era tenir els videojocs amb la seva capsa i les seves instruccions. El mateix em passa amb les pel·lícules i les sèries. Si m'agraden i les venen en DVD, me les compro. I aplico el mateix criteri amb els còmics, que també es poden descarregar de la xarxa per tal de llegir-los amb uns programes creats expressament amb aquesta funció. 

Així, quina és la meva relació actual amb la pirateria? Doncs descarrego coses, sí, no vull enganyar ningú. Però seguint un codi moral, discutible o no, però meu: només em baixo còmics que no s'han editat aquí (i per tant en versió original) o que necessito llegir ràpid per tal de poder entendre alguna megasaga el nucli de la qual sí que m'estic comprant. I si m'agraden, ja me'ls compraré més endavant. Amb les sèries faig el mateix: no puc permetre'm comprar-me-les a un ritme gaire elevat, així que les descarrego, les miro, les esborro del disc dur i, si m'agraden prou com per tornar-les a veure, ja me les compraré. M'ho prenc com una mena de lloguer pel qual no pago res, i si el producte és prou bo rebrà ingressos en el futur. Aplico la mateixa idea amb les pel·lícules. 

Com he dit abans, això podria ser moralment discutible, però hi ha un segon motiu que he deixat per al final que no em provoca cap mena de càrrec de consciència: si el que descarrego no està disponible al mercat, o no en unes condicions acceptables. Si per tenir-ho no tinc més remei que descarregar-ho. Per exemple, sèries o pel·lícules en català que al DVD no vénen amb l'àudio en aquesta llengua. O sèries d'anime que no s'han publicat en DVD aquí. O pel·lícules que no s'han editat en DVD en condicions òptimes o que estan descatalogades perquè, encara que no ho sembli, el mercat del DVD ja ha fet una dècada. 

I pel que fa a veure sèries en línia... bé, és com veure-les per televisió, que també és de franc, però al ritme que a tu et va millor. Jo no puc estar pendent dels horaris que m'imposen les cadenes. Aquesta és, doncs, la meva justificació pel que fa a la pirateria, i dormo ben tranquil encara que amb la llei a la mà em vinguin a dir que és un delicte.