Antigament, quan va néixer Telecinco, el que em va cridar més l'atenció (i efectivament després vaig seguir amb delit) van ser els dibuixos japonesos de futbol més famosos de la història, Captain Tsubasa, que aquí es deien Campeones, popularment Oliver y Benji i, per abreujar, Oliver.
Eren temps en què "Tu pantalla amiga" no era pas mereixedora de cap premi a la qualitat televisiva, certament. Telecinco, amb aquella "mosca" formada per un cinc i una floreta a dalt a l'esquerra, i aquella sintonia que poso ara mateix...
Temps nostàlgics en què els continguts de la graella de la cadena estaven farcits de programes picants (o elements picants) amb reminiscències de l'època del destape, adaptacions de programes italians i molta animació japonesa. Amb el temps, l'emissora va anar canviant, i el que al principi eren programes dolents però simpàtics es va convertir en teleescombraries.
Ara només cal mirar una estona de qualsevol dels seus programes i fer una ullada general a la seva programació per adonar-se que els reality shows (que segons com de realitat en tenen més aviat poc) tenen l'hegemonia de la cadena, tant en si mateixos com en els debats dels magazines que ocupen l'espai no reservat als propis realities ni a les notícies. Total, que la cosa ha decaigut de mala manera i ara hi ha programes degradants, poc educatius i enormement perillosos, perquè enganxen. Per això duren, perquè tenen audiència.
Ara ja no fan dibuixos animats japonesos, i quan em diuen "Oliver" ja no penso en el gairebé invencible crack adolescent japonès, sinó en un dels tronistes de Mujeres y Hombres y Viceversa. Ja ho he dit: enganxen.
Desintoxicació! JA! Hi ha coses que "s'enganxen com la merda a les sabates".
ResponEliminaInsisteixo i espero no fer-me pesada, però: que bé que es viu sense tenir sintonitzades segons quines cadenes!
No fa massa, vaig fer un zàpping per les noves cadenes de la TDT i realment, quin contenidor, quina ferum, quins teletiendas més innecessaris venent-te per enèsima vegada el gran envasador al buit aka "pampensil", els Cd's de música "The Power of Love", amb la falsa promesa de convertir-se en la banda sonora prometedora de "avui suques, xaval". Per no parlar de tot el bestiari franquista que defeca estrepitosament amb orgull cada cop que obre la boca.
De vegades he arribat a pensar que no són més que quatre actors que estaven a la cua de l'atur i fan el que poden, pobres. Com una mena de pla d'ocupació.
Si és així, les cadenes ja són unes oenagés en ple rendiment i que rebin les meves felicitacions. I els actors/concursants, tots els meus respectes.
BRAVO! (La quarta graderia encara fa una "ona" monumental i perfectament sincronitzada)
Ara bé, el proper reality show seria agafar a uns quants, tancar-los en una biblioteca-casa-estudi de televisió i que es dediquin a fer un programa de qualitat i digne: això sí que seria un escàndol!
(Ja em pots titllar de pedant i tot el que vulguis, ho puc acceptar :D!)
M'alegro que hagis navegat per les infinites possibilitats de la TDT. Però has posat els pitjors exemples, dona! També hi han posat l'MTV, hi ha la RAC 105 TV...
ResponEliminaÉs veritat, aquells recopilatoris de música que no es poden trobar en botigues, no ho oblidéssim pas! Això sí, es poden pagar amb la targeta del Tall Anglès... vols dir que no es poden comprar allà directament? Mmm...
Intentaré desenganxar-me de MYHYV, però necessitaria algun incentiu com ara una feina que per horaris no em permeti veure-ho. :P
Estaria bé tancar gent en una biblioteca, sí. M'agradaria veure què fan. Però tancar-los de debò, eh? Sense possibilitat de sortir i sense aliments ni res. A veure quins són els primers llibres que devoren, en el sentit literal (mai millor dit) de la paraula.