Ens observen?

Avui el meu avi hauria fet 96 anys, si no s'hagués mort ja en fa més de 6. I he anat al Cementiri de Sants (situat a Collblanc, L'Hospitalet) seguint una tradició que intento no saltar-me. M'agrada anar-hi. Li porto flors, tot i que no li agradaven, però espero que apreciï el gest, o si més no que li agradin a la meva àvia, desapareguda fa molt més temps, quan jo tenia 10 anys. 

A ella la vaig conèixer molt menys i és el que més greu em sap, però quan vaig a "veure'n" un també vaig a "veure" l'altre. I ho faig pràcticament segur en dates com la d'avui, tot i que m'agradava més anar a casa seva i que tots ens mengéssim un tall de succedani del gelat Comtessa com si fos un pastís i li regaléssim la típica colònia o after shave que es regalen a aquells homes que no volen res, que ja tenen tot el que necessiten, manera de ser que ha heretat el meu pare i que, per sort per a la gent que m'estima, jo no he heretat. Malauradament no tinc records d'aniversaris del meu avi amb la meva àvia present, però tot i així m'agradaven més amb ell sol que no pas plantat davant d'una pedra amb el seu nom, protegida per una porteta de vidre.

Els parlo mentalment, els demano forces per tirar endavant i que continuïn tenint cura de nosaltres, i desitjo que estiguin bé allà on són i que també tinguin cura d'en Terry, el meu gos, que se'n va anar l'any passat. No sé si els gossos se'n van al mateix lloc, ni tan sols sé si hi ha aquest altre lloc. Però m'estimo més pensar que sí, perquè l'alternativa és no tornar a veure'l mai més.

No sé si els meus avis existeixen en una altra forma i en una altra dimensió, i fins i tot assumint que sí, no sé si els arriba el que els dic mentalment, tampoc no sé si és a les seves mans fer el que els demano ni si mai podran comunicar-se amb mi, cosa que m'agradaria. Potser sóc jo, que no sé interpretar-ho. I això que vull creure que són en algun lloc. Potser hi són, però tenen altres tasques. Potser s'han reencarnat, idea que no m'agrada gens perquè implicaria perdre els records de l'última vida. Vull pensar que si la reencarnació existeix, almenys existeix també un desdoblament que permet que les famílies i els éssers estimats es trobin al mateix lloc amb l'aparença que tenien i que al mateix temps es reencarnin en d'altres éssers. No sé si s'entén el concepte. 

Sigui com sigui, no sé si ens observen. Si ens observen, ho fan sempre? Espero que no... Ja no ho dic només pels moments íntims, sinó també per aquelles coses que fem i que ens avergonyim de fer. Són tantes preguntes, tantes... I no en tindré la resposta fins que em mori jo mateix. El pitjor és que pot ser que tampoc no les tingui llavors. Per si de cas, jo continuo anant a "visitar-los" en aquest lloc que el meu avi anomenava "la última morada", segons l'etiqueta del clauer on tenia la clau del nínxol. Intento seguir el seu exemple i tot i la meva joventut, sempre relativa, faig broma de la meva pròpia mort. La por desapareix, però les preguntes no.