Adéu, Noemí

Fa una estona m'han donat la terrible notícia de la mort d'una noia amb qui vaig compartir un sol curs, primer de BUP, a l'institut, un any que representava un canvi molt gran respecte al que estava acostumat a veure, un any en què no ho vaig passar gaire bé, especialment perquè l'ambient de germanor que tenia a l'escola no hi era, a l'institut. I també perquè em van començar a anar malament les matemàtiques, cosa que va canviar el meu destí perquè em va limitar acadèmicament parlant, però això no té cap importància i són figues d'un altre paner.

La Noemí era una noia dolça i amable, que em va fer més agradable un curs que, com deia, no va ser especialment feliç per a mi. No és que anéssim junts a tot arreu, com cul i merda, però a les classes en què sèiem l'un al costat de l'altra m'ho passava molt bé i reia. Era una persona que encomanava alegria. 

No vam tornar a coincidir, ella se'n va anar a viure fora de Catalunya i només ens vam retrobar pel Facebook, on tampoc no és que tinguéssim interacció. Són les coses que passen quan la gent s'allunya durant més de 10 anys, i en el nostre cas, com ja he dit, tampoc no havíem arribat a aprofundir. Però se l'ha endut un estrany càncer a l'edat de 29 anys i, malgrat que no era del tot imprevisible, m'ha deixat tocat, desconcertat i trist, senyal que va ser una persona important per a mi, encara que fos durant un període breu i d'una manera poc evident.