Què sóc?

Sempre he volgut ser alguna cosa concreta, poder-me definir, fer-me expert en algun àmbit i, per què no, ser reconegut per això. Però en canvi, amb els anys m'he anat interessant una mica per tot sense acabar de dominar res, i és quelcom que em provoca malestar i que s'aplica en tots els aspectes de la meva vida. Sóc el que es coneix com a tastaolletes. I en les meves relacions amb la gent també. Em moc entre diferents grups i persones de costums molt diferents, com si fos un observador de la vida, un simple testimoni que no s'acaba de sentir mai completament part de l'entorn.

També m'hauria agradat poder-me identificar amb algun grup de persones, no sé si dir-ne tribus urbanes, però sembla que m'hauré de conformar amb allò tan vague i poc satisfactori de "jo sóc jo". El cas és que sempre vull ser el que no sóc. Tinc trets de diversos grups però no se'm pot col·locar en cap d'ells. Per exemple, tinc coses de friki, perquè m'agraden molt els còmics i els videojocs en una edat en què bona part de la societat ho considera inadequat, però en canvi no sóc un malalt de la informàtica (i fins i tot dubto que tingui el famós nivell d'usuari), no jugo a rol i no he estudiat una carrera de ciències, ni em sé diàlegs de pel·lícules de memòria. 

Per altra banda, també tinc coses del que en castellà es coneix com a gafapasta, un terme relativament pejoratiu que defineix aquells que van pel món d'experts en cultura. Jo no és que me'n consideri, però per exemple m'agrada llegir llibres que la majoria de vegades no són els best-sellers que tothom llueix al metro, m'agrada el cinema en versió original subtitulada i molts cops no comercial, i les discoteques no són ni de lluny el meu hàbitat natural els caps de setmana.

De heviata no en tinc res, i aquesta gent em cau simpàtica, però no escolto la seva música, no duc samarretes negres amb motius de diverses bandes de les seves, no duc els cabells llargs i llisos fins el cul i no tinc pèl com per deixar-me una bona barba. De hippy no cal ni que en parlem, a mi m'agrada dutxar-me cada dia i viure còmodament, i sóc partidari de la propietat privada i les relacions monògames. Però m'estimaria més ser hippy que skin neonazi, perquè tot i que he dut el cap rapat al zero, si hi ha una cosa que sóc és antiracista i antifeixista. Em molesten moltes coses que fan els altres, però no és una qüestió de raça, perquè tots som humans i en la diferència hi ha la gràcia, sinó de costums individuals, i la majoria de gent que em fa ràbia és blanca com jo.

Podria estar molta més estona repassant subespècies urbanes i tombant els arguments que em podrien identificar amb alguna d'elles, però seria una pèrdua inútil de temps. Crec que sóc un tio d'allò més gris (gràcies per ajudar-me a trobar la paraula, tu ja saps qui ets) i em preocupa seriosament no trobar el meu lloc a la vida, perquè com ja vaig dir una vegada crec que m'hi estaré moltíssim temps.