diumenge, 1 d’agost del 2010

Petites premonicions

Va, una parida. Fa molt temps que, de tant en tant (o molt seguides) tinc premonicions inútils. Dic que són inútils perquè no serveixen per a res, no es presenten d'una manera que em faci adonar-me que són premonicions i a més m'arriben amb poquíssima antelació, així que si mai arriben a ser sobre un tema fotut no hi podré fer res. 

Amb el temps se m'obliden, però són coses com ara pensar de sobte en una paraula i al cap d'uns minuts sentir que la diu algú, o llegir-la en algun llibre. O bé pensar en algú que fa temps que no veig i trobar-me aquesta persona pel carrer. Segur que això li passa a molta gent, amb les mateixes característiques o no, però com que ahir en vaig tenir una he pensat que podia ser un tema per parlar-ne aquí. 

Doncs bé, som-hi: ahir em disposava a llegir un nou capítol del còmic From Hell, sobre en Jack l'Esbudellador, i com que és estiu i fa calor tenia la finestra oberta. Pel meu carrer, que és molt curt i teòricament tranquil però que és sorprenentment sorollós per la gran quantitat de gent que sempre hi passa i que parla en un volum massa alt a qualsevol hora del dia, hi passava un grup parlant d'alguna cosa que no vaig arribar a entendre, però sí que vaig distingir una paraula que va dir una noia fins a tres vegades: "marica". Vaig obrir el còmic i a la segona o la tercera pàgina va sortir una paraula. Endevineu quina.

Aquestes coses em fan preguntar-me si tinc cap poder mental latent, i en cas que sí, com l'he d'activar. Això estaria molt bé per sortir de la mediocritat.



2 comentaris:

  1. Què bo...entenc perfectament el que acabes de dir, a mi també em passa, però durant èpoques i molt de tan en tant.

    No t'ha passat mai en somnis? el fet de somiar amb una persona o amb un objecte o el que sigui, i el dia següent sentir-ne a parlar o trobar-ho. És a dir, el mateix que et passa a tu però primer en somnis i després a la realitat.

    No sé si m'he explicat bé. A mi això dels somnis si que m'ha passat cops contats i és realment sorprenent.

    ResponElimina
  2. Doncs això que dius són els somnis premonitoris, jo no en tinc... :( I crec que molen més que el que em passa a mi.

    Ho veus? El que em passa li passa a tothom, no sóc gens especial...

    ResponElimina