Incultura extrema

El tema d'avui me l'ha inspirat un altre bloc, del qual he tret també el vídeo que l'il·lustra, però és que m'ha vingut de gust parlar-ne. No acostumo a riure'm dels altres, ja sé que no tothom té les mateixes oportunitats i que cadascú fa el que pot... en general. Però quan veus coses com aquesta et cauen els dallonses a terra.

El vídeo correspon al càsting d'un programa de Tele 5 (com no podia ser d'una altra manera) anomenat Las Joyas de la Corona, on se suposa que miren d'educar aquesta gent. El programa el presenta Carmen Lomana, un nou personatge televisiu que és en realitat una mena d'aristòcrata, i que curiosament és pràcticament tan ignorant com els subjectes del vídeo, si mai l'heu sentit parlar. 

No tots ho podem saber tot, naturalment, jo sóc ignorant en moltíssimes coses, però tinc inquietuds i hi ha temes en els quals intento especialitzar-me, perquè m'agraden. En canvi, aquests joves, que desgraciadament són un percentatge important del jovent, no tenen interès per res, i tots n'hem conegut algun exemple. Probablement tenen una vida econòmicament estable i és possible que fins i tot ja hagin format una família a una edat més tendra que no pas la que jo tinc ara, i en aquest sentit m'he de treure el barret davant d'ells, però el que no em sembla normal és fer gala d'una estupidesa tan extrema, no saber dir "mira, em sap greu però no sé qui és aquest", sinó que les deixin anar cada cop més grosses i que es quedin tan amples.

No sé quina és la solució davant d'això, sens dubte el problema és el sistema educatiu, poc exigent, i ja em perdonaran els "afectats" pel tema de Bolonya, però si consisteix en endurir els requisits per anar passant de curs i obtenint títols, li dono la benvinguda i tant de bo se m'hagués aplicat a mi. La televisió també en té bona part de culpa, la televisió fàcil, la de la morbositat, l'espectacle, els reality shows, que presenta uns referents, uns models a seguir, absolutament lamentables. I tot plegat és un peix que es mossega la cua: els joves que popularment anomenem "garrulos" no llegeixen (ni best-sellers de vampirs adolescents ni grans obres de la literatura universal), sinó que miren la tele, i trien els canals que més gràcia els fan, que són els que ofereixen una programació més repugnant. 

Ei, no cal que tots mirem documentals i telenotícies sempre, però bé que hi ha sèries, que encara que siguin de ficció ensenyen a parlar bé i donen informació útil i de vegades veraç. Els canals de Televisió de Catalunya tenen molts defectes, també, però no emeten aquesta mena de programes. Però esclar, el públic concret que estic tractant avui no mira TV3, que és en català. Perquè sí, els exemples que he ensenyat parlen amb aquell "accent" propi del seu grup que els fa pràcticament irreconeixibles com a madrilenys, murcians o catalans, però els "garrulos" que tenim aquí també són així, i una de les mostres habituals del seu desinterès cap a l'aprenentatge és no parlar en català i gairebé ni entendre'l, encara que s'hagin criat aquí. I que aquests catalans de baixíssim nivell cultural hagin pres com a models els seus "homòlegs" de fora de Catalunya em sap molt greu, i em pregunto qui ho va començar, això, i on exactament. 

No vull ser intolerant, tot i que aquest bloc és d'opinió i hauria de poder dir el que em surti dels nassos, però hi ha maneres més i menys dignes de tenir un baix nivell cultural. Aquesta que he mostrat és la pitjor possible i em fa tenir poca esperança en l'espècie humana. Acabaré fent notar la paradoxa o la hipocresia que representa que un programa exploti la deplorable imatge d'aquestes persones i pretengui "arreglar-les" una mica, quan precisament aquesta mena de programa (i el canal que l'emet, que és la xacra televisiva de l'estat espanyol després de desbancar Antena 3 d'aquesta dubtosament honorable posició que tenia des dels anys noranta) és el que crea la "subraça" de la qual es mofa voluntàriament o no. Mala consciència? Pretensió d'acabar amb el mal que han engendrat? No ho crec.